UBER és un servei de transport, diu l’Advocat General
11/05/17
“Què és Uber? És una empresa de transport, de taxi, per dir-ho sense ambages? O és únicament una plataforma electrònica que permet trobar, reservar i pagar un servei de transport prestat per un tercer?” Aquestes són les preguntes que planteja (al punt 41) i a les quals ha contestat avui l’Advocat General Maciej Szpunar a les seves esperades conclusions del cas UBER (C-434/15) davant la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la UE.
Com ja hem dit a una entrada anterior al nostre bloc, aquesta qüestió prejudicial ve del Jutjat Mercantil núm. 3 de Barcelona, on es discuteix una demanda de l’Associació Elite Taxi contra UBER per competència deslleial. El jutge nacional considerà indispensable decidir, primer, si UBER és un servei de la societat la informació, un servei d’intermediació o un servei de transport. Mentre que la primera opció pràcticament eliminaria el marge de les autoritats nacionals per regular, les altres dues i particularment la darrera en permetrien la regulació.
L’AG Szpunar parteix a llurs conclusions de la següent premissa: és irrellevant qualificar o no UBER com a plataforma de l’economia col·laborativa. Aquest cas és particularment sensible precisament per aquest debat sobre el que és i no és col·laboratiu, però una definició de l’economia col·laborativa –assumint que n’existeixi cap– no sembla útil pel debat jurídic (vegin la nota 13 de les Conclusions!).
Al contrari, el que és rellevant per al cas és decidir si UBER controla el servei de transport o no. L’AG considera que els següents factors han de conduir a una resposta afirmativa: (i) el sistema de preus dinàmics; (ii) l’establiment de requisits mínims de seguretat pels conductors i els vehicles; (iii) el control sobre l’oferta en fomentar que els conductors es concentrin allà on hi ha més demanda; i (iv) el control sobre la conducta dels conductors i els passatgers a través d’un mètode d’avaluació que pot portar fins i tot a l’expulsió de la plataforma (punt 51 de les Conclusions). Al cap i a la fi, el que és rellevant per a l’AG és que els serveis de transport d’UBER són inimaginables sense UBER, contràriament a allò que passa -segons diu- amb les plataformes de reserva d’hotels o vols, o fins i tot amb d’altres apps de taxis (per exemple, Hailo o MyTaxi, recentment fusionades). L’AG diu literalment que UBER “fa força més coses que mitjançar entre oferta i demanda: ella mateixa va crear l’oferta” (punt 43.
Sempre segons l’Advocat General, independentment de la relació laboral entre UBER i els seus (!) conductors o el règim de propietat dels vehicles (qüestions que es varen debatre durant el procediment, però que l’Advocat General considera irrellevants per la seva anàlisi) UBER proporciona tant el transport com la intermediació electrònica. Tanmateix, tenint en compte com configura els seus serveis, ha de prevaldre el primer sobre el segon. Gràcies a això, les autoritats nacionals (en el cas concret, municipals) poden imposar llicències o d’altres requisits regulatoris, atès que els serveis de transport estan exclosos de la Directiva de Serveis.
El Sr. Szpunar afirma que qualsevol altra solució comportaria incertesa, tot creant buits legals que incitarien a la il·legalitat. A la vista oral del 29 de novembre de 2016, França, Espanya i Irlanda foren alguns dels Estats que varen recolzar la demandant, defensant que UBER ha de ser tractada com a prestadora d’un servei de transport i subjecta a la regulació nacional. Hom pot preguntar-se si un enfocament com aquest, caixa o faixa, ofereix realment seguretat jurídica a les moltes plataformes que caldrà analitzar a partir d’ara.
Curiosament, l’Advocat General també apunta que encara que volguéssim considerar que UBER presta tant el servei de transport com el d’intermediació, sense que cap dels dos prevalgui sobre l’altre, la conclusió jurídica hauria de ser la mateixa. En aquest cas, la Directiva de Comerç Electrònic impediria les barreres d’entrada al mercat de la intermediació, però no al de transport de passatgers en sí mateix… i UBER n’estaria prestant tots dos.
A la vista oral, la Comissió Europea i els Països Baixos (on, casualment, UBER té la seva seu central europea) recolzaren UBER, la plataforma de la qual consideraren un servei de la societat de la informació. Això la deixaria al marge de qualsevol regulació relativa als taxis.
Encara és d’hora per extraure conclusions sobre les implicacions d’aquesta Opinió per a d’altres serveis digitals dins i fora d’aquesta noció (social, però no jurídica) de “economia col·laborativa” – tan ampla com vulguem… De moment, cal esperar a veure si la Gran Sala del TJUE segueix l’Advocat General en el seu Gran Salt… endavant?
