Mr Magoo viatja a Washington*

18/03/18

El proppassat dia 1 de març, la Comissió Europea va autoritzar una fusió anunciada feia més d’un any i notificada el 22 d’agost de 2017: Essilor/Luxottica (M. 8394). De forma inhabitual després d’una 2ª Fase, l’autorització ha estat incondicional.

El resultat de sis mesos d’investigació (?) salta als ulls particularment si considerem els fets, és a dir, la grandària relativa i absoluta, les quotes de mercat o la cartera de productes de les parts. Tot indica que el nou Grup Essilor-Luxottica reduirà la competència substancialment, esdevindrà inassolible per a qualsevol competidor i tindrà un control més estret encara sobre les òptiques.

Davant d’aquesta mena de quadre, què ha fet la Comissió? Doncs bé, ha mantingut els competidors a ratlla publicant l’apertura de la investigació de 2ª Fase amb quatre mesos de retard (!) i renunciant a cap plec de càrrecs i l’audiència pública posterior. En comptes d’això, s’ha recolzat en “respostes de gairebé 4 000 òptics de tota Europa”, segons afirma el seu comunicat de premsa.

El “test de mercat” durant els procediments de control de concentracions és un dels mites més absurds de la Comissió. Al marge de la vàlua habitual que puguin tenir aquesta mena d’investigacions ràpides i esbiaixades, demanar a les òptiques que opinin sobre aquesta fusió gegantina sembla particularment assenyat. Veient-ho venir, les òptiques s’abstingueren d’oposar-se obertament a la fusió des del moment en què s’anuncià. No és cap coincidència que l’únic precedent d’una autoritat de defensa de la competència oposant-se a preus merament recomanats (!), que normalment són un exemple de manual d’una pràctica comercial legítima, és la prohibició alemanya als fabricants de lents, incloent-hi Essilor, de recomanar preus de venda al públic –– perquè no constava que cap òptica s’hagués apartat mai d’aquestes recomanacions.

Tot basant-se en opinions tan lliures i objectives, la Comissió conclou que “Essilor té poder de mercat i incentius insuficients per excloure els competidors de Luxottica.” Que ambdues parts havien expandit vigorosament durant una dècada per esdevenir el competidor més fort l’una de l’altra sembla que és irrellevant. Tal vegada, però, el que determina el grau de competència en un mercat no és pas el nombre de competidors sinó llur força.

Malgrat el nostre títol, guaitar cap a Washington no va ajudar gaire, perquè la FTC també autoritzà l’operació malgrat quotes de mercat encara més altes als EUA. Ara que l’han feta, les autoritats de defensa de la competència potser voldran dedicar una mica de temps a estudiar els paranys de les fusions verticals. I potser cada una de elles hauria de vetllar per a que el Grup Essilor-Luxottica no tingui properament cap motiu de citar el famós miop Quincy Magoo presumint que “ho has tornat a fer!

 

*Aquesta entrada resumeix l’article d’opinió publicat el 2-3-2018 a Euractiv.

Rating Legis SLP

T/F: +34 932 724 264

Provença, 253
08008 Barcelona

 

Top_tier_firms