La neutralitat – sens dubte el meu pecat favorit
10/12/16
Com tothom a la sala, plena de gom a gom, vam gaudir molt de la 2ª conferència Chillin’ Competition el proppassat 21 de novembre. Els organitzadors van voler dedicar-la a la neutralitat, raó per la qual van incloure la bandera suïssa al programa. Detall que ens ha inspirat aquesta entrada, no pas seriosa del tot.
Si haguéssim de triar tres favorits entre una plètora d’excel·lents ponents, els nostres vots serien per a Bill Batchelor, José Luis Buendía i Jorge Padilla… per ordre alfabètic. Per aquelles casualitats de la vida, tots tres han penjat les transparències al web del blog.
Deixeu-nos comentar breument, però, les paraules d’un dels companys de mesa d’en José Luis i joiós piulador @johnfingleton1. L’antic cap de l’autoritat de la competència irlandesa i de l’OFT britànica arremeté briós (i expressament amb esperit polemitzador) contra els reguladors que interfereixen amb la lliure competència, la qual, segons en John, es troba “en retrocés” en mercats clau com és ara 4G, tot plegat degut a un “excés de regulació”.
Quan alguns de nosaltres emprenguérem la lluita contra els mastodòntics monopolistes de les telecomunicacions (coneguts com a “organismes de telecomunicacions” o “OTs”) a la fi dels anys 80, era clar que el nostre principal objectiu era fer-los-hi perdre quota de mercat. La qual cosa no sorprèn gaire, perquè aquesta quota era aleshores un 100%.
Passats trenta anys, ens demanem si una quota del 40% en mans d’un OT segueix sent senyal d’una regulació deficient, ara per excés, o si no reflecteix, senzillament, el fet que els incumbents van començar amb les butxaques més plenes i han romàs en un mercat caracteritzat per un fort drenatge de capital degut, per exemple, a les subhastes de l’espectre radio-elèctric. Hi han romàs, sí – més àgils i incomparablement més eficients, però.
Tanmateix, pensant en l’exigència d’en John que BT se separi d’OpenReach, ens demanem què canviaria, això. El control de les xarxes fixes segueix sent un paràmetre clau de la competència? O, donant-li la volta a la pregunta: aquest control per un OT és un obstacle per aconseguir “una Europa del gigabit incloent” (deixant de banda què nassos pot voler dir, això)? Gent com Timo Höttges – i ara!? – neguen rotundament que en sigui, d’obstacle. En qualsevol cas, creiem que les males notícies de debò per a les telecomunicacions a la UE són unes altres. Aquesta, per exemple.
Aleshores, on és la neutralitat? Per què no ens fixem en la dinàmica d’un mercat i no pas en la quota que hi tingui un OT – oblidéssim els draps vermells? Això mateix proposen els seguidors del Barça quan llurs rivals locals els hi agiten la bandera de la nostra imatge – com a recordatori amistós del fet que fundaren el Barça uns expatriats alemanys, britànics i suïssos que, per ser protestants, cap club català no admetia.
