“L’Europe ne se fera pas d’un coup”…però es farà mai el Mercat Únic Digital?

11/05/16

Comencem per alguns anglicismes de moda:

Geo-blocking: la localització de l’usuari determina l’accessibilitat o el redireccionament a un lloc web particular.

Geo-filtering (una subcategoria del geo-blocking): la localització de l’usuari comporta una diferenciació en preus o en d’altres condicions comercials.

Dynamic pricing: els preus varien depenent del comportament dels usuaris en compres anteriors.

Els dos primers discriminen en funció de la residència, mentre que el tercer discrimina en funció dels ingressos o d’altres dades rellevants. Són compatibles aquestes pràctiques amb el Mercat Interior i el Dret de la Competència?

La Comissió Europea en té dubtes seriosos. El seu interès i perseverança en l’Agenda del Mercat Únic Digital són sobradament coneguts. Estan actualment obertes tant la via legislativa com la via sancionadora i els resultats d’una i altra podrien canviar la realitat jurídica.

En l’esfera sancionadora, dos casos poden acabar en decisions de referència. En l’assumpte Sky/Majors (veure aqui), la Comissió haurà de decidir (i) si el geo-blocking és admissible quan es tracta de protegir drets de propietat intel·lectual; i (ii) si la distinció entre vendes actives i passives té cap sentit a Internet. Si les exclusivitats territorials són el nucli del copyright, és raonable prohibir el bloqueig geogràfic pactat contractualment? Fa alguns dies Paramount va dir que estava disposada a renunciar a l’aplicació d’aquestes clàusules. Altres interessats són molt més beligerants i la Comissió segurament haurà d’enfrontar-se també a l’oposició dels Estats Membres interessats en reservar (l’exercici de) el copyright dins de les seves competències.

En el cas Google (veure aqui), la Comissió va emetre recentment el seu Plec de Concreció de Fets. La seva visió preliminar és que Google abusa de la seva posició de domini quan sistemàticament afavoreix els seus propis comparadors de preus en les seves pàgines de resultats de cerca general. Dues qüestions transcendentals s’examinaran doncs en aquest cas: (i) tenen sentit els conceptes d’abús i dominància en els mercats digitals en canvi constant? O, dit d’una altra manera, quines lliçons cal extreure del cas Microsoft? i (ii) és possible (i jurídicament exigible) la neutralitat quan un operador digital decideix quins continguts mostra als usuaris?

A la Comissió li preocupa que els usuaris no necessàriament vegin els resultats a través d’una classificació objectiva, en detriment dels consumidors i els competidors. Un debat similar existeix en el marc de l’economia col·laborativa i la neutralitat dels mecanismes reputacionals de les plataformes en línia. Hi ha necessitat d’intervenció regulatòria en aquest àmbit? I, tornant al cas Google… cal sancionar l’evidència de parcialitat en l’ús de la seva pròpia eina digital?