Primera curiositat del 2017: El TGUE respon per danys!
26/01/17
Entre les poques sentències de competència que han inaugurat el 2017, crida l’atenció el cas de responsabilitat extracontractual: el Cas Gascogne (T-577/14). La demandant hi reclamava indemnització pels perjudicis derivats de la dilació indeguda del procediment d’anul·lació d’una sanció de competència, plantejat al 2006 i resolt en primera instància al 2011. Encara que el TG desestimà aquell recurs (T-72/06) i el TJUE confirmà la sentència (C‑58/12 P), aquest darrer suggerí a les empreses que podien embarcar-se en una reclamació de danys perquè la durada dels procediments havia estat excessiva.
La nova Sentència del TG de 10 de gener de 2017 reconeix la responsabilitat i, encara que limita enormement l’impacte econòmic del pronunciament, estableix precedent de cara a futures reclamacions. Ja sabíem que la responsabilitat extracontractual de les institucions és difícil de demostrar. Els famosos tres requisits de Bergaderm, Francovich i concordants posen el llindar molt amunt per als perjudicats. Naturalment, la jurisdicció comunitària no anava a canviar els requisits per a ella mateixa. De fet, el TJUE ja havia recordat a les parts en casos anteriors (i.e. Der Grüne Punkt) que podien reclamar danys per dilacions indegudes a Luxemburg. Tanmateix, fins a on sabem, és la primera vegada que la justícia comunitària s’autoimposa efectivament aquesta responsabilitat.
La violació del Dret de la Unió per part del TG és el quid del cas Gascogne. Aquesta violació es concreta en una duració excessiva d’un procediment d’anul·lació, en contra de l’article 47 de la CDFUE. A ulls clucs [de Tribunal]: un lapse de 15 mesos entre la fi de la fase escrita del procediment i la vista és raonable en assumptes de competència. A aquest lapse pot afegir-s’hi un mes per cada recurs addicional connex que s’hagi interposat contra la mateixa decisió de la Comissió. És a dir, quantes més parts tingui la decisió de la Comissió, més paciència. La conclusió és que 26 mesos eren raonables, però els 46 que realment varen transcórrer, no.
I doncs… quins són els danys que ocasionaren aquests 20 mesos de massa? Segons el Grup Gascogne, gairebé 4 milions d’euros, en concepte de (i) ; pèrdues associades al manteniment de la garantia bancària sobre l’import de la sanció; (ii) els interessos legals de la sanció; i (iii) danys immaterials per impossibilitat de planificació empresarial i dificultats per a trobar inversors, donada la incertesa sobre la multa. Segons el TG, en canvi, la quantitat es redueix a poc més de 50.000 euros, entre d’altres raons, perquè el nexe causal es trenca en alguns casos (e.g. les condicions de la garantia les pactà Gascogne unilateralment amb el seu banc) i, en tot cas, la indemnització no pot servir per a compensar l’import de la sanció que, encara que tard, va ser confirmada.
Al reduït import de la indemnització cal afegir que cada part ha de suportar les seves costes. Ens demanem, doncs, si la demandant haurà cobert ni tan sols els honoraris dels seus advocats pel procediment de reclamació…
Sembla que alguna cosa grinyola quan el TG ha de decidir sobre la seva pròpia responsabilitat. Ens alegrem que la reconegui, és clar, però… pot ser imparcial en l’avaluació de la suma indemnitzatòria qui és jutge (mai millor dit) i part del procediment de responsabilitat extracontractual? Una única sentència no és prou representativa, evidentment. Esperarem a veure si la casuística ens depara algun altre assumpte o deixarem que aquest romangui en el nostre anecdotari particular…
