Els hi ha arribat el torn als advocats!
19/10/16
El 15 de setembre de 2016, el Consell de la CNMC va adoptar dues resolucions sancionadores, una contra l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid (ICAM) i una altra contra l’Il·lustre Col·legi d’Advocats d’Alcalà d’Henares (ICAAH). La CNMC hi torna a la càrrega amb un tema recurrent, però no per això menys controvertit: són admissibles els “criteris” orientadors d’honoraris professionals dels col·legis d’advocats? La CNMC ha entès que no –no sense controvèrsia interna, tal i com fa intuir del Vot Discrepant del Conseller F. Torremocha.
La qüestió és de màxima actualitat tenint en compte que al juny d’enguany la CNMC va fer pública la incoació d’un altre expedient sancionador contra diversos col·legis d’advocats repartits per la geografia de l’Estat. El tema dóna per a molt, així que simplement exposarem aquí algunes qüestions que ens creen dubtes conceptuals seriosos:
- Competència territorial: les Resolucions contra l’ICAM i l’ICAAH provenen d’un expedient instruït pel Servei de Defensa de la Competència de la Comunitat de Madrid (SDC-M) i resolt per la CNMC, com ho preveu el conveni de col·laboració vigent entre ambdós organismes. Tanmateix, l’expedient S/DC/0587/16, en tramitació, el va incoar directament la CNMC i no l’autoritat autonòmica respectiva de competència. És aviat per extraure’n conclusions. La incoació per la CNMC sorprèn, però, perquè fins ara els expedients col·legials els dirimia l’autoritat del territori en què el col·legi en qüestió tenia la seva activitat.
- Distinció entre “barems” i “criteris”: les noves resolucions sancionadores recorden que la CNC ja havia advertit que creia necessari distingir semànticament entre l’establiment de barems d’honoraris (i.e. forquilles de preus) i criteris d’honoraris (i.e. conceptes a tenir en compte al decidir lliurement cada advocat el preu dels serveis). La distinció és cabdal, sempre segons la CNMC, per interpretar correctament la DA 4ª de la Llei de Col·legis Professionals, que estableix una excepció a la prohibició general de l’establiment d’honoraris. A les noves resolucions, la CNMC manté aquesta postura i sanciona en conseqüència.
El problema conceptual que ens genera aquesta aproximació és doble: d’una banda, quin és l’efecte útil de la DA 4ª de la Llei de Col·legis Professionals; i, de l’altra, si calia crear una “excepció” a la prohibició, per preveure “criteris” ,quan aquests no plantegen cap mena d’objecció des de la perspectiva de competència. És clar que hi ha una diferencia semàntica, però ens demanem si en el context de la impugnació d’una taxació de costes –on òbviament s’està discutint sobre uns concrets preus cobrats o per cobrar– és gaire útil que un col·legi es limiti a assenyalar a l’òrgan judicial vaguetats del caire d’haver de considerar la dificultat del cas, el seu volum, la seva complexitat tècnica, etc. Qüestions que, a més a més, coneixerà molt millor el propi òrgan judicial que ha portat el cas que no pas el col·legi professional consultat. Altrament dit, tot i la terminologia formalment diferent (barems/criteris), ens sembla molt dubtós que la veritable intenció del legislador en adoptar la DA 4ª de la Llei de Col·legis Professionals fos simplement requerir als col·legis la determinació de “criteris”, en el sentit que la CNMC atribueix a aquest mot.
- Publicació sí / publicació no: la CNMC sembla considerar particular greu el fet de publicar els “criteris/barems” i que aquests siguin accessibles per al públic en general. Aquí torna a mancar la perspectiva pràctica. Quina garantia té el ciutadà que els honoraris per serveis jurídics que li vulgui cobrar la part contrària –perquè els propis els haurà negociat amb el seu advocat– són equitatius? Cal recordar que parlem de procediments de taxació de costes, en els quals hom discuteix –diguem-ho clar perquè així ho preveu la Llei– quin ha d’ésser el preu concret dels serveis i no pas un seguit de generalitats que ni al ciutadà ni a l’Administració de Justícia els hi serveixen per a res. Aleshores, com s’ha de fer aquesta avaluació d’equitat/raonabilitat sense cap referència (numèrica)?
Continuarà…
