De serendipitats i inspeccions domiciliàries

04/07/16

Sempre amè, el bloc de la CNMC ha publicat tres entrades que expliquen què és una inspecció domiciliària, més coneguda pel barbarisme dawn raid (incursió a l’alba).

Deixant de banda què poden entendre per “alba” els funcionaris de la CNMC, les entrades descriuen les formes (sempre exquisides), no però el fons d’una inspecció. Molt particularment ometen respondre a la qüestió clau: ¿què poden endur-se, els inspectors? Només s’hi deixa caure que “intentaran […] obtenir tan sols allò que pugui ésser interessant per a la investigació que estan duent a terme.”

Entre les moltes respostes que al larg dels anys ha anat donant el Tribunal Suprem (TS) a aquesta qüestió destaca una sentència de fa poc sobre troballes casuals:

“Si una entrada i registre són degudament autoritzats per l’ordre judicial corresponent i si el registre i la confiscació de documentació es produeixen de forma adient i proporcionada a l’objecte de l’entrada i de la investigació, el material que s’hi hagi obtingut casualment i aliè a l’objecte de la investigació pot ser legítimament emprat per a una actuació sancionadora respecte d’una activitat il·legal diferent a la que va determinar l’autorització judicial d’entrada i registre, en el supòsit que aquest material sigui indiciari d’una actuació il·legal d’aquesta mena i sempre que el procediment seguit amb el mateix després de la seva trobada hagi estat, al seu torn, procedimentalment adient.”

En desembre de 2009, la Comissió Nacional de la Competència (CNC) inspeccionà les oficines de Montesa Honda tot investigant-hi una possible col·lusió vertical entre aquesta i els seus distribuïdors (bescanvi d’informació i coordinació d’estratègies). “Degut a dificultats tècniques de caire informàtic i a la impossibilitat de filtrar en l’acte una documentació molt ample, va recavar-s’hi gran part de la mateixa per a la seva posterior anàlisi“ en la seu de la CNC, on els funcionaris trobaren un correu electrònic relatiu a una altra infracció, horitzontal, aliena als distribuïdors. La CNC emprà aquesta prova per incoar un altre expedient.

Montesa Honda recorregué aquest acord d’incoació, primer davant de la CNC i després davant de l’Audiència Nacional (AN), per vulneració del dret a la inviolabilitat del seu domicili, pretensió que l’AN acollí en la seva sentència de 4 de desembre de 2012.

Al llarg dels dos darrers anys el TS ha anul.lat inspeccions domiciliàries total o parcialment per (i) no concretar l’abast d’una ordre d’inspecció (casos Trasmediterránea, anul.lant-s’hi dues resolucions de la CNC amb multes de 48,2 milions d’euros; i Unesa, anul·lant-s’hi multes d’un total de 61 milions d’euros); (ii) amagar a l’empresa que el jutge ha rebutjat l’autorització (cas Montibello); o bé, como s’esdevé en el caso que comentem, (iii) recavar documents que no tenen cap relació amb l’objecte de l’ordre d’inspecció (cas Colgate Palmolive).

A nivell europeu, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea aclarí en l’Assumpte C-583/13 P Deutsche Bahn que l’autoritat de competència no pot pas buscar intencionadament elements probatoris aliens a l’objecte de l’ordre d’inspecció, malgrat que aquests estiguin relacionats amb d’altres investigacions en curs. Paga la pena llegir les Conclusiones en aquest Assumpte d’un dels nostres Advocats Generals favorits, Nils Wahl, al voltant de què és una troballa “casual”, presentades després d’haver qüestionat molt detalladament a la vista oral els responsables de la inspecció litigiosa.

El TS prescindeix de qualsevulla anàlisi si més no remotament semblant, dels fets o de com la CNC va poder trobar “casualment” el cel incriminatori, que no contenia cap mena de referència als distribuïdors objecte de la inspecció, recorrent un munt de fitxers amb una llista de mots clau. El TS, però, senta doctrina sobre la troballa “casual” de proves en revisar grans volums de dades electròniques recavades en unes dawn raids. Algú dirà que aquesta doctrina no cau totalment en l’absurd, perquè no és permès als inspectors copiar a dojo qualsevol mena de suport informàtic. Potser. El TS, però, no diu pas clarament què cal entendre per registrar i incautar documentació “de forma adient i proporcionada”.

Continuarà…