Jurisprudència UBÈRrima

22/07/16

El servei d’inspecció tècnica de vehicles (ITV) és inclòs en l’àmbit del “transport” i, per tant, exclòs del d’aplicació de la Directiva de Serveis? Aquesta és la qüestió prejudicial que el Tribunal Suprem (TS) va plantejar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en l’Assumpte C-168/14, Grupo Itevelsa i altres c/ OCA i Generalitat, a la llum del qual dictà la seva sentència del proppassat 21 d’abril.

El contenciós té les seves arrels a la Llei 12/2008, de seguretat industrial. La Generalitat hi limità l’accés al servei d’inspecció, i hom està processant gent que hi rondinava per presumptes cobraments a canvi de promoure aquesta llei.

En primera instància, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJ) anul·là el pla territorial de noves estacions d’ITV de Catalunya i part del decret que desenvolupa la Llei 12/2008. Segons el TSJ, les restriccions del règim d’autorització d’accés a la prestació de serveis de ITV no complien pas els requisits de necessitat i proporcionalitat que imposa la Directiva de Serveis.

Ja davant del TSJ, la Generalitat al·legà que la Directiva és inaplicable a les activitats d’ITV perquè decidir si un vehicle compleix la normativa és exercir poder públic. El TJUE, però, havia rebutjat aquesta genial idea un any abans en l’Assumpte C-438/08, Comissió c/ Portugal, tot declarant el règim lusità d’autorització d’accés a l’activitat d’ITV incompatible amb la llibertat d’establiment.

Els dubtes del TS, en canvi, mereixeren una altra resposta del TJUE (punts 46 i s.): la ITV és un requisit “previ i imprescindible” per a l’activitat del transport i constitueix, doncs, un “servei inherentment lligat a aquesta activitat”. Per tant, la ITV és un servei exclòs de la Directiva de Serveis, tot i romandre sotmès a la normativa de llibertat d’establiment directament en virtut del TFUE.

Caldrà matisar aquesta definició en el marc dels nous models de negoci de l’economia col·laborativa. A més del portador i l’usuari, hi apareix la figura de l’intermediari, i ja s’està debatent a fons si la Directiva de Serveis hi és o no aplicable. De fet, ja ens ho dirà el TJUE: fa tot just un any el Jutjat Mercantil nº3 de Barcelona va plantejar una qüestió prejudicial sobre si cal considerar com a serveis en l’àmbit del transport la intermediació d’Uber entre el conductor d’un vehicle i l’usuari. Sense cap mena de dubte, el TJUE aplicarà en l’Assumpte C-434/15, Élite c/ Uber, els criteris d’interpretació que ha desenvolupat en els dos assumptes sobre la ITV.