Cadena de bones intencions…

17/02/16

El passat 29 de gener es va publicar l’Informe de la Comissió al Parlament Europeu i al Consell sobre les pràctiques comercials deslleials a la cadena de subministrament alimentari entre empreses l’objectiu del qual és avaluar (i) els marcs reguladors i de garantia de compliment que existeixen als Estats membres i (ii) l’impacte de la Iniciativa de la Cadena de Subministrament (Supply Chain Initiative, SCI) de la Unió Europea, instrument voluntari, així com de les seves plataformes nacionals.

En relació amb el primer punt, la Comissió ens recorda que, a diferència del que passa a nivell europeu, on no hi ha legislació relativa a les pràctiques comercials deslleials a la cadena de subministrament, la majoria d’Estats membres han tractat les pràctiques comercials deslleials des de diferents punts de vista, tant a través d’instruments legislatius com d’autoregulació.

L’Informe destaca que un dels punts que més preocupa als operadors que es volen queixar d’una pràctica deslleial és la confidencialitat de la informació facilitada a les autoritats pertinents. Tot i que pràcticament tots els sistemes de garantia de compliment dels Estats membres permeten les denuncies confidencials i les investigacions d’ofici a fi de combatre el “factor por”, encara queda camí per recórrer per tal que la part més feble deixi de témer per la seva relació comercial si es queixa obertament a les autoritats corresponents.

L’Informe també assenyala que els Estats membres han adoptat diferents enfocaments legislatius a l’hora d’abordar els abusos de desequilibris econòmics. Així, hi ha Estats com Alemanya o Àustria, on cal l’avaluació cas per cas, ja que les disposicions legislatives són molt àmplies, i d’altres que han detallat un llistat de pràctiques, com és ara la República Txeca, Eslovàquia o Hongria.

En relació amb el segon aspecte, la Comissió ha avaluat l’impacte de les iniciatives voluntàries, especialment de la SCI, un sistema voluntari per a l’aplicació dels principis de bones pràctiques que es va posar en marxa el setembre de 2013. A principis de febrer s’ha publicat l’Informe que la Comissió va encarregar a fi d’avaluar detalladament la SCI i les seves plataformes nacionals (Monitoring of the implementation of principles of good practice in vertical relationships in the food supply chain), que recull aspectes com els que s’apunten tot seguit.

La SCI ha estimulat el debat sobre les millors pràctiques i les pràctiques comercials deslleials entre els operadors i ha iniciat un canvi cultural en la cadena de subministrament alimentari. Fins i tot s’han creat plataformes nacionals de la SCI, fet que demostra que les iniciatives voluntàries tenen un pes important, tot i que funcionen millor en uns països que en uns altres. L’exemple més clar és Bèlgica, país on la SCI, en absència de legislació nacional sobre pràctiques comercials deslleials, es consolida com la plataforma de referència i funciona de manera molt eficaç.

La SCI té, però, punt forts i punt febles. Segons recull l’Informe, un dels punts forts és que, en ser una iniciativa a escala de la UE, podria facilitar la resolució de les pràctiques deslleials amb dimensió transfronterera. D’altra banda, com a punt dèbil assenyala que hauria de permetre denúncies confidencials de les víctimes potencials.

En qualsevol cas la Comissió considera que tant les iniciatives voluntàries com els instruments legislatius són, amb caire general, suficients. Així, malgrat haver-hi punts millorables no es preveu que hi hagi cap mena d’harmonització sobre aquesta qüestió a nivell europeu.

A Espanya, l’any 2013 es va aprovar la Llei 12/2013, de 2 d’agost, de mesures per a millorar el funcionament de la cadena alimentaria; i, el proppassat 24 de novembre, el Codi de Bones Pràctiques Mercantils en la Contractació Alimentària, instrument de caràcter voluntari que té com a objectiu establir les bases sobre les quals han de fonamentar-se les relacions comercials i les pràctiques mercantils que fomenten relacions justes, equilibrades i lleials entre els operadors de la cadena alimentaria.

És massa d’hora per avaluar quina és la força d’aquest instrument voluntari que pressuposa les bones intencions dels operadors de la cadena. Essent conscients que moltes vegades no hi ha prou amb la “bona voluntat” per regular aquestes relacions, els redactors del Codi hi han inclòs un sistema de resolució de conflictes al que tots els adherits al Codi hauran d’acudir per a solucionar les diferències (s’hi preveu la mediació obligatòria). Tenir bones intencions pot no ser, doncs, suficient.