D’un mateix pa diferents llesques

03/02/16

El passat 20 de gener el Tribunal de Justícia va respondre a les següents qüestions prejudicials plantejades pel Consiglio di Stato (Itàlia) relatives a les relacions entre els diferents programes de clemència que coexisteixen en el si de la Xarxa Europea de Competència (XEC): quins efectes tenen els instruments adoptats en el sí de la XEC? Existeix vincle jurídic entre la sol·licitud de clemència cursada davant la Comissió i la presentada a les autoritats nacionals? Quan una empresa no ha presentat en primer lloc una sol·licitud d’exempció total davant de la Comissió sinó una de reducció, pot tot i així presentar una sol·licitud abreujada d’exempció total davant de l’autoritat nacional?

Com recordareu, l’any 2006 la XEC va adoptar a nivell europeu un programa model sobre clemència. L’any següent fou l’autoritat italiana (Autorità Garante della Concorrenza e del Mercato, “AGMC”) la que va adoptar un model semblant a l’europeu establint una sol·licitud de clemència “abreujada”.

DHL Express (Itàlia), DHL Global Forwarding (Itàlia), Agility Logistics i Schenker Italiana van presentar per separat, els anys 2007 i 2008, sol·licituds de clemència a la Comissió i a l’AGCM al·legant que s’havia infringit el Dret de la Unió en el mercat dels serveis de transport internacional de mercaderies. L’AGCM, el 15 de juny de 2011, va declarar que vàries empreses (DHL, Schenker i Agility Logistics) havien participat en un càrtel en el sector dels serveis de transport internacional de mercaderies amb origen i destí a Itàlia. L’autoritat italiana va considerar que Schenker havia estat la primera societat en sol·licitar la clemència i no li va ser imposada cap multa.

Mostrant la seva disconformitat, DHL va interposar recurs davant dels tribunals italians al·legant que l’AGCM no havia valorat correctament quina era la primera empresa que havia sol·licitat clemència ja que l’AGCM hauria d’haver tingut en compte la sol·licitud presentada per DHL davant la Comissió el 5 de juny de 2007 (és a dir, cinc mesos abans que Schenker a nivell nacional).

Per entendre la rebequeria de DHL cal explicar un parell de detalls més. Tot i haver presentat el 5 de juny de 2007 la sol·licitud davant la Comissió, aquesta va considerar el juny de 2008 que només actuaria contra la part del càrtel relativa als serveis de transport aeri internacional deixant a les autoritats nacionals la possibilitat de perseguir les infraccions relatives als transports marítim i per carretera. Intentant cobrir tots els escenaris possibles, DHL havia decidit en paral·lel presentar el 12 de juliol de 2007 davant de l’AGCM una sol·licitud abreujada de clemència facilitant informació relativa a conductes il·legals en el mercat de l’expedició i transport internacional de mercaderies. No obstant, segons l’AGCM, aquesta sol·licitud es referia únicament al sector del transport internacional de mercaderies per via marítima i aèria amb exclusió del transport per carretera. Gairebé un any després (23 de juny de 2008) DHL va presentar una sol·licitud “complementària” amb la finalitat d’estendre-la, materialment, al sector del transport internacional de mercaderies per carretera aportant “noves” manifestacions de les infraccions prèviament denunciades. La ironia del cas és que DHL en la seva primera sol·licitud davant l’AGCM va assenyalar que no s’hi recollien exemples de conductes observats en el marc del transport de mercaderies per carretera perquè tals casos no s’havien encara detectat…

Responent a les qüestions plantejades, el Tribunal de Justícia ha declarat que els instruments adoptats en l’àmbit de la XEC no tenen efectes imperatius per a les autoritats nacionals de la competència. No existeix cap mena de vincle jurídic entre la sol·licitud de dispensa de pagament de les multes presentada davant de la Comissió i la sol·licitud abreujada presentada davant d’una autoritat nacional. Per aquest motiu, l’autoritat nacional no està pas obligada a examinar la sol·licitud abreujada a la llum de la sol·licitud que coneix la Comissió.

Això implica, en definitiva, (i) que l’autoritat nacional no ha de posar-se en contacte amb la Comissió per a obtenir informació sobre els resultats del procediment desenvolupat a nivell europeu i (ii) la sol·licitud abreujada de dispensa pot ser acceptada tot i que l’empresa no hagi presentat paral·lelament una sol·licitud de dispensa total davant de la Comissió o, inclús, encara que l’empresa hagi sol·licitat una mera reducció de multa davant de la Comissió.

Aquesta Sentència ens recorda, doncs, d’una manera molt clara que els programes de clemència són l’expressió del règim de competències concurrents de la Comissió i de les autoritats nacionals de competència. Tot i que la sentència no es plantegi el paper de les autoritats regionals en casos de sol·licituds de clemència entenem que les conclusions del Tribunal de Justícia son extrapolables a casos en que l’empresa ha presentat una sol·licitud de clemència davant de l’autoritat regional. Si el que cal evitar és la jerarquia de sol·licituds de clemència entre autoritats, s’han de tenir en compte tots els nivells.