El nou súper-regulador espanyol
14/02/13
S’està tramitant al Congrés el projecte de llei de fusió de set reguladors sectorials, tres dels quals encara calia crear, amb l’autoritat estatal de la Competència (CNC). La nova autoritat integrarà la Comissió Nacional d’Energia (CNE); la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT); el Comitè de Regulació Ferroviària (CRF); la Comissió Nacional del Sector Postal (CNSP); la futura Comissió de Regulació Econòmica Aeroportuària; la futura Comissió Nacional del Joc; i el futur Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals. Es denominarà Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC).
El proppassat 29 de novembre de, les Direccions Generals de la Competència; de l’Energia; de les Telecomunicacions; i d’Economia i Finances de la Comissió Europea comunicaren al Govern espanyol llur preocupació pel projecte de fusionar la CNE i la CMT amb la CNC. Dues setmanes abans, l’Òrgan dels Reguladors Europeus de les Comunicacions Electròniques (BEREC) havia expressat en un comunicat el seu “gran desfici” per l’“emergència en alguns Estats Membre d’iniciatives que tindrien l’efecte de prendre la responsabilitat per certes tasques regulatives a les autoritats nacionals de regulació per esdevenir funcions governamentals directes.”
Quatre de les cinc autoritats existents afectades expressaren oficialment llurs crítiques a l’avantprojecte de llei (CMT, CNC, CNE i CNSP). El projecte no les resol pas. Com després farien el BEREC i la Comissió Europea, aquestes autoritats formularen objeccions, sobre tot, al traspàs de competències a departaments governamentals. L’ avant-projecte preveia, a més, traspassar “totes les competències no pas atribuïdes a la CNMC expressament” per la nova llei (Disposició Addicional 3ª). El projecte presentat a les Corts si més no preveu la competència residual de la CNMC (Disposició Addicional 5ª).
El Govern diu voler (i) augmentar la seguretat jurídica tot homogeneïtzant els criteris de regulació; (ii) millorar la qualitat supervisora tot adaptant-se al progrés tecnològic; i estalviar tot evitant la duplicitat de funcions. Admetem que els dos primer objectius tinguin alguna cosa a veure amb la fusió, malgrat que el mateix Consell d’Estat constatà més aviat un problema d’“inseguretat jurídica.” Al cap i a la fi, el tercer objectiu és l’únic que sembla requerir una fusió. Un hipotètic estalvi, però, pot justificar que minvi la independència d’ens reguladors? Fins avui, llur bon funcionament ha estat indispensable per a la lliure competència en mercats caracteritzats per la presència de molt grans operadors, alguns dels quals històricament propensos a pràctiques poc competitives.
El Govern espanyol preveu l’aprovació de la seva reforma al març. Segueix, però, sense haver respost a l’objecció clau, a saber, que amb el pretext d’evitar que la indústria “capti” alguna autoritat reguladora es prenguin moltes competències a totes elles… en benefici (?) del mateix Govern.
CODA: El 25 de febrer de 2013 esdevingué pública una carta de la Sra. Neelie Kroes, vicepresident de la Comissió Europea, al Ministre d’Indústria espanyol, en què expressava el seu amoïnament per la futura manca d’independència de la CMT. Una setmana més tard manifestà idèntica angoixa el president del BEREC, Sr. Leonidas Kanellos, malgrat els canvis que havia anunciat el Govern un cop rebuda la carta de la Comissió. Roman incert el futur de la CNC.
