A pa d’altri, navalla pròpia

02/03/16

El 4 de febrer de 2016 l’Autoritat Basca de la Competència (ABC) va dictar una Resolució per la qual imposava una multa històrica (d’aproximadament 18 milions d’Euros) a 8 empreses adjudicatàries de serveis de menjadors a les escoles públiques del País Basc per repartiment del mercat durant els períodes 2003 a 2011 i 2013 a 2015 (Expedient núm. 6/2013, Comedores Escolares).

Les conductes analitzades en aquest expedient afecten els serveis de restauració col·lectiva prestats a centres públics d’ensenyament amb menjadors de gestió directa que depenen del Departament d’Educació del Govern Basc (DEGB). Es tracta d’escoles que ofereixen servei de menjador, tot encarregant-se de gestionar el cobrament de les quotes als alumnes i els pagaments a les empreses prestatàries del servei.

El DEGB tramita la contractació d’aquests serveis utilitzant un procediment integrat en dues fases. La primera fase té per objecte determinar la capacitat de les empreses per a prestar serveis en els diferents lots. Les empreses hi han de superar un procediment obert d’homologació per a cada un dels lots, en què es valoren aspectes com la capacitat productiva –producció de menús per dia. La segona fase serveix per a seleccionar l’empresa concreta que prestarà el servei entre les que han rebut l’homologació. Per a les homologacions de 2003, 2005 i 2008 cadascuna de les empreses va oferir un preu màxim, mentre que per a l’any 2011 el preu de l’homologació va establir-lo el Govern Basc.

L’ABC considera provat (de manera indiciària, doncs “no existeix prova directa”), que les empreses sancionades van renunciar a competir en tots el lots per als quals havien demostrat capacitat, mitjançant un pla únic d’acció conjunta de presentació d’ofertes amb l’objectiu d’aconseguir un repartiment dels lots.

Entre els elements que haurien configurat aquest pla únic d’acció, l’ABC destaca la presentació d’ofertes “fictícies”. Amb aquesta expressió, l’autoritat es refereix a que, per exemple, en relació amb el primer contracte derivat de 2003, cadascuna de les empreses va presentar l’oferta més baixa al lot que havia estat executant fins aleshores (cal tenir en compte que totes les empreses coneixien el preu màxim d’homologació de les demés). Procedint d’aquesta manera s’asseguraven el repartiment del mercat. Va succeir pràcticament el mateix en el primer contracte derivat de les homologacions de 2005 i 2008: les empreses van oferir el seu preu màxim en tots els lots que no havien executat mai i un preu inferior en el/els lot(s) que havien executat tradicionalment; preu que era inferior al preu màxim d’homologació de la resta de les empreses.

La presentació de vàries ofertes per a un lot intentava aparentar l’existència de competència, tot i que en realitat no existia ni la més mínima intenció d’aconseguir l’adjudicació dels altres lots. Això va estar encara més evident en la presentació d’ofertes per als contractes subsegüents de les homologacions, atès que les empreses únicament s’hi presentaren als lots els serveis dels quals havien estat prestant amb anterioritat.

L’ABC, rebutjant qualsevol explicació alternativa aportada per les empreses implicades, conclou subratllant que la identitat de comportament entre les empreses implicades va tenir com a conseqüència que es perdessin els avantatges intrínsecs d’un contracte administratiu, com és ara preus més baixos i serveis millors, tot generant greus efectes quantificables en el mercat.

Aquesta concertació ha provocat un greu crebant a les arques públiques del Govern Basc i un evident perjudici a l’interès general (el pressupost d’aquests contractes durant el període investigat va ascendir a 854 milions d’Euros), a més de cert revolt polític.

Queda preguntar-se si els “efectes quantificables” seran reclamats o si es cobrirà tot plegat amb unes bones estovalles, perdó, vel.