De més verdes en… maduren (?)

31/05/17

El proppassat divendres 26 de maig, menys de mig any endarrerit, el Govern espanyol aprovà el Reial Decret-Llei 9/2017, que transposa al Dret espanyol la Directiva de danys de la Unió Europea, publicat en el BOE de l’endemà.

Segons l’article 86 de la Constitució Espanyola, un Reial Decret-Llei permet a l’executiu legislar en casos d’extraordinària i urgent necessitat, en el benentès que ho ratifiqui el poder legislatiu.

D’ençà d’ahir dilluns e, qualsevol demandant podrà doncs emparar-se en les esmenes a la Llei de Defensa de la Competència i a la Llei d’enjudiciament civil per demanar rescabalament a un proveïdor que hagi infringit el Dret de la Competència.

No cal dir que el RDL 9/2017 transposa les pedres angulars de la Directiva 2014/104/UE, com és ara la responsabilitat solidària dels infractors; el valor probatori de las resolucions fermes d’autoritats de la competència (les d’altres Estats membres només crearan una presumpció); el termini mínim per exercitar una acció per danys (5 anys); o la protecció de proves emanants de sol·licituds de clemència. A més a més, però, el RDL 9/2017oferia si més no dos punts d’especial interès.

D’una banda, les regles sobre obtenció de proves en poder d’altri (discovery), prou ineficaces fins avui dia a España. La Comissió General de Codificació havia proposat alinear-les amb les exigències de la Directiva 2014/104/UE tot aplicant-les a qualsevulla litigi civil. Efectivament el nou article 283 bis a) de la Lec preveu una llista que va molt lluny d’exemples d’informació que cada part pot demanar a l’altra i fins i tot a tercers. El Govern, però, ha estat més parc i ha limitat les noves regles especials a les accions per danys de Competència… i prou.

D’altra banda, la màxima de no permetre cap indemnització superior al 100% com a conseqüència d’acords extrajudicials acumulats (article 19 de la Directiva 2014/104/UE). Efectivament, segons ho exigeix l’article 12.2 de la Directiva, el nou article 78.1-2ⁿ de la LDC afirma que “[e]n cap cas el rescabalament del dany emergent sofert en qualsevol nivell de la cadena no podrà superar el perjudici del sobre-cost en aquest nivell.” La Directiva, però, no exigeix proclamar aquest principi sinó “establir les disposicions processuals adients” per assolir-lo.

Nogensmenys, el nou article 77.1 de la LDC només copia l’article 19.1 de la Directiva: “[e]l dret al rescabalament de danys i perjudicis de la persona perjudicada que hagués estat part d’un acord extrajudicial es reduirà en la part proporcional que el subjecte infractor amb el qual hagués assolit l’acord tingui en el perjudici que la infracció del Dret de la competència li ocasionà.” En la pràctica, això no sembla poder impedir una sobre-compensació quan la quota de rescabalament acordat amb un infractor superi aquesta “part proporcional en el perjudici”, perquè el Govern ha omès de precisar ni assegurar que “el dret al rescabalament” no podrà superar el dany real, econòmic, del perjudicat.

Caldrà veure quin impacte pràctic tindrà el RDL 9/2017. Fins ara, Espanya era a la cua d’Europa quant a les demandes d’aquesta mena. En part, sens dubte, per la cultura dels negocis a casa nostra (“home, no demandarem pas el nostre propi proveïdor!”), en bona part també, però, per les rigideses procediment. Aquest s’ha estovat força.