Sentència del Tribunal General de 21 de maig de 2014, Toshiba/Comissió (T-519/09)

11/08/14

Ara que la premsa passa revista a les multes que imposa la CNMC, aturem-nos en una de Brussel•les. Com fan moltes empreses quan recorren una multa, Toshiba Corporation va fer valer moltes al·legacions contra la decisió Transformadors de potència de la Comissió Europea (CE). Un dels fonaments de la Sentència, desestimatòria, rebutgen la crítica de com es mesurà l’aportació a la infracció de Toshiba dins de l’Espai Econòmic Europeu (EEE) per fixar l’import base de la seva multa, de 13,2 milions d’euros.

Normalment la Comissió ho fa en base al volum de negocis afectat dins de l’EEE (punt 13 de les Directrius per al càlcul de les multes imposades en aplicació de l’article 23, apartat 2, lletra a) del Reglament (CE) nº 1/2003; les “Directrius”). El punt 18 de les Directrius descriu el mètode emprat “[q]uan la dimensió geogràfica d’una infracció ultrapassa el territori de l’EEE (per exemple en el cas de càrtels mundials).”

En aquesta mena de casos, per reflectir el pes relatiu dins de l’EEE de cada empresa en la infracció, la CE (i) calcula el valor total de les vendes de béns o serveis en relació amb la infracció en l’àmbit geogràfic d’aquesta; (ii) hi determina la quota de cada participant; i (iii) aplica aquesta quota a les vendes agregades de totes les empreses participants dins de l’EEE.

Doncs bé, Toshiba va al•legar que (i) la CE no havia aplicat correctament les Directrius, perquè el càrtel només havia cobert l’EEE i Japó; i (ii) el mètode d’equivalència infringeix el principi de proporcionalitat. És cert que substituir una anàlisi de l’impacte econòmic concret d’una empresa per llindars de quota de mercat, com la CE ha fet sistemàticament en tots els àmbits després d’haver començat tímidament amb la Comunicació dita de minimis, és una decisió força discutible des del punt de vista normatiu i sistemàtic. S’esdevé el mateix amb l’avaluació de la contribució concreta d’una empresa a la infracció, que tan sols té certa cabuda al punt 29 de les Directrius. No és això, però, el que criticava Toshiba.

Doncs bé, quant al primer punt, el Tribunal General (TG) confirma que la CE tingué en compte l’abast del gentlemen’s agreement sancionat, que no tan sols cobria les vendes de transformadors de potència a l’EEE i a Japó. Altrament dit, la CE no va fer mal parant esment en les vendes mundials de les empreses participants, perquè es tracta de calcular la quota fictícia d’un mercat, l’EEE, del qual el càrtel va mantenir allunyada l’empresa (al punt 276 de la sentència).

Pel que fa al segon punt, Toshiba al·legà que la CE hauria d’haver tingut en compte l’impacte concret de la infracció i de la seva participació individual. Precisament és això el que la CE diu que va fer i el TG corrobora ara, tot recordant que el mètode que més s’escau per avaluar l’impacte d’una infracció que té per objecte repartir-se el mercat mundial és aquell que tingui en compte les quotes de mercat mundials de les empreses participants. Només així, diu el TG, hom pot avaluar la contribució de cadascuna i l’impacte de la pràctica, també en el sí de l’EEE. El TG fins i tot sorprèn considerant que aquest mètode “pren en compte, encara de forma agregada, les possibles barreres a l’entrada que pugui haver-hi en els diferents segments geogràfics del mercat mundial” (al punt 288).

Com ja va fer en la sentència Tokai Carbon e.a/Comissió, el TG avala, doncs, el punt 18 de les Directrius, el qual considera compatible amb l’article 49.3 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (principi de legalitat i proporcionalitat de delictes i penes). És permès dubtar que sigui ben bé aquest el problema.

 

La Sentència del Tribunal de Justicia de 20 de gener de 2016, Toshiba/Comissió  (C-373/14 P) confirma la Sentència del Tribunal General de 21 de maig de 2014, Toshiba/Comisión (T-519/09) 

El passat 20 de gener de 2016 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar sentència, mitjançant la qual desestima íntegrament el recurs interposat per Toshiba contra la Sentència del Tribunal General de 21 de maig de 2014. El Tribunal confirma així la multa de 13,2 milions que la Comissió Europea havia imposat a Toshiba en 2009.

Aquesta és la segona multa imposada a Toshiba que els tribunals europeus avalen en lo que portem de 2016. Un dia abans, el 19 de gener de 2016, el Tribunal General va dictar sentència desestimatòria en l’assumpte T-404/12, confirmant així la sanció de 56,79 milions d’euros imposada per la Comissió Europea l’any 2012 per un altre càrtel de repartiment de mercat.

Sembla ser que aquest no és el millor inici d’any per Toshiba en quant a multes per infraccions del Dret de la Competència es refereix…